|
|
Nota de premsa / Barcelona 2026, Capital Mundial de l'Arquitectura
|
No veus les imatges? Fes clic aquí
|
|
|
| Quan la ciutat guanya façanes verdes i, el veïnat, llum, ventilació, confort i bones vistes: 10 mitgeres de Barcelona es converteixen en façanes i marquen un nou camí |
|
|
|
| · Les 10 propostes escollides van guanyar un Concurs Internacional d’Idees dirigit a joves arquitectes i impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, la UNESCO i la UIA |
|
|
|
| · La transformació de les 10 mitgeres començarà l’any que ve i s’emmarca dins de la programació de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026 |
|
|
|
| · Les 10 mitgeres, repartides pels 10 districtes de la ciutat, seran un dels llegats que aquest gran esdeveniment arquitectònic deixarà a la ciutat |
|
|
|
| · Fins al 14 de desembre, l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili acull l’exposició De mitgeres a façanes, que documenta tot el procés |
|
|
|
|
Barcelona, 7 de novembre. Estructures metàl·liques per afavorir el creixement de plantes enfiladisses, obertures de nous balcons i finestres que proporcionen més llum i ventilació, galeries adossades a la façana que aporten més espai i milloren el confort tèrmic i acústic, ús de materials més naturals com el revestiments ceràmics, els blocs de terra i d’estuc de calç, espais específics dissenyats per a la nidificació d’aus protegides i insectes pol·linitzadors, plaques fotovoltaiques col·locades estratègicament en les façanes més assolellades... Aquestes són algunes de les mesures que convertiran 10 mitgeres cegues de Barcelona en 10 façanes plenes de vida que enriquiran tant el paisatge urbà com el dia a dia dels veïns i veïnes d’aquests edificis.
Aquests 10 projectes, repartits pels 10 districtes de la ciutat, celebren una nova generació d’arquitectes que treballen per aconseguir ciutats més amables, eficients i sostenibles. A través d’aquestes 10 propostes també s’intueix cap on va l’arquitectura del futur i com qualsevol transformació urbana -per molt intersticial que sigui- s’ha de repensar en clau humana i mediambiental.
La rehabilitació d’aquestes 10 mitgeres és fruit d’un Concurs Internacional d’Idees dirigit a joves arquitectes de tot el món impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i s’inclou en el programa d’activitats de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026. No en va, les noves façanes es convertiran en un dels llegats permanents del pas d’aquest esdeveniment per la capital catalana. A més a més, la internacionalització d’aquest concurs ha provocat que aquesta solució -convertir mitgeres cegues en façanes vives- estableixi precedents per a altres ciutats, marcant un nou camí en regeneració urbana d’alt impacte.
Com a pas previ a aquesta transformació arquitectònica, l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili acull De mitgeres a façanes, una exposició que es pot visitar gratuïtament des del 8 de novembre fins al 14 de desembre, de dijous a diumenge, i que documenta tot el procés: des del llançament del concurs internacional d’arquitectura fins a la redacció dels projectes de les 10 propostes guanyadores. Una oportunitat única per descobrir l’arquitectura com una eina transformadora que millora la vida quotidiana de la ciutadania.
|
|
|
|
|
UN CONCURS D’IDEES D’ABAST MUNDIAL
Arran de la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per part de la UNESCO-UIA, el consistori barceloní -en complicitat amb aquestes dues institucions i mitjançant la Fundació Mies van der Rohe- va llançar al juny de 2024 un Concurs Internacional d’Idees adreçat a joves arquitectes per tal de rehabilitar 10 mitgeres cegues de la ciutat i transformar-les en façanes. La convocatòria va ser tot un èxit: en només dos mesos es van rebre 439 propostes provinents de 51 països, posant de manifest el compromís de l’arquitectura i dels joves arquitectes amb la transformació de la societat.
|
|
|
|
|
LA SELECCIÓ DEL JURAT
Al setembre d’aquell mateix any, les 343 propostes que complien tots els requisits van ser avaluades per un jurat internacional format per arquitectes de les cinc regions de la UIA: Camilla van Deurs (Europa Occidental), Ali Kural (Europa Oriental), Teddy Cruz (Amèrica), Philip F. Yuan (Àsia i Oceania), Meriem Chabani (Àfrica), Grichka Martinetti (suplent), Maria Buhigas (Arquitecta en Cap de l’Ajuntament de Barcelona) i Anna Ramos (Directora de la Fundació Mies van der Rohe). D’aquesta convocatòria es van seleccionar 30 propostes finalistes, de les quals van sorgir les 10 propostes guanyadores així com dues mencions d’honor.
Durant la primera meitat del 2025, els equips guanyadors han col·laborat amb l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV) en la redacció dels projectes tècnics, adaptant-los a les necessitats del veïnat i de la propietat de les finques, vetllant pel compliment dels requeriments tècnics, pressupostaris i normatius de cada emplaçament.
|
|
|
|
| LES 10 PROPOSTES GUANYADORES, DISTRICTE A DISTRICTE |
|
|
|
|
| 1. Ciutat Vella (Placeta de Martina Castells) |
|
|
Aquest projecte explora les possibilitats que sorgeixen dins la pell de dos edificis encarats basada en una estructura lineal amb obertures estratègiques que afavoreixen una il·luminació natural òptima i una ventilació creuada en les habitatges. A més, s’incorpora vegetació mitjançant jardineres integrades, així com una pèrgola vegetal amb cables metàl·lics que configura un umbracle en la parcel·la que separa els dos edificis. El jurat va valorar la capacitat de jugar amb els maons i generar geometries a les noves façanes, així com l’esforç en l’organització i composició de les finestres.
Núria Rodríguez i Molina | ES
amb Ralf Merten Modolell
|
|
|
| 2. Eixample (Carretera Antiga d’Horta) |
|
|
La proposta parteix d’una estructura modular de fusta laminada adossada a la paret sobre la qual penja una estructura metàl·lica tridimensional que suporta balcons, plaques fotovoltaiques i sistemes de jardineria vertical. El jurat va valorar com la nova estructura resolia una mitgera complexa i amb un gran impacte visual, així com el fet d’ampliar la superfície útil dels habitatges. Amb aquesta proposta, també s’afavoreix una millor eficiència energètica de l’edifici i es millora la interacció entre veïns i veïnes.
Sofía Romeo Gurrea-Nozaleda | ES
|
|
|
|
|
|
|
| 3. Sants-Montjuïc (Jardí de Francesc Masclans i Girvès) |
|
|
Situat en un entorn verd, aquest projecte es va concebre com una extensió natural del jardí, amb una composició flexible i modular que s’adapta a les necessitats particulars de cada habitatge. Els arquitectes van suggerir un revestiment ceràmic eficient i de baix manteniment de color groc, balcons prefabricats, panells fotovoltaics i vegetació vertical per a fomentar la biodiversitat. El jurat va valorar-ne la valentia cromàtica i el fet que es tracti d’un disseny únic que queda en mans del creixement de les plantes enfiladisses a través d’una malla metàl·lica.
José Lacruz Vela | ES
|
|
|
| 4. Les Corts (Lluçà) |
|
|
Aquest projecte gira entorn de la recuperació de la galeria vernacla de l’Eixample com a símbol d’identitat constructiva de Barcelona. Així doncs, gràcies a una nova galeria metàl·lica, els habitatges interessats poden incorporar balcons amb persianes alacantines, creant una composició simètrica i racional. El jurat va trobar molt encertada l’estratègia de dividir el mur en tres parts, amb un sòcol ceràmic que unifica la planta baixa i aporta coherència visual, així com la recuperació de les persianes tradicionals.
Carlos Montero Pérez
Xavier Granados Esteve | ES
amb Joan Carazo Anglada
|
|
|
|
|
|
|
| 5. Sarrià-Sant Gervasi (Jardins de Marià Manent) |
|
|
El poema ‘La nit’ de Marià Manent és el punt de partida d’una proposta que converteix dues mitgeres en dues interfícies vives per tal d’afavorir tant les interaccions públiques com les privades. Això s’aconsegueix amb unes estructures verticals de suport de color blau per a plantes enfiladisses amb un remat superior en forma d’arc. Una solució que defineix el ritme de la façana -unificada amb un sòcol ceràmic- i marca les obertures existents. El jurat va subratllar la senzillesa amb la que es va resoldre la rehabilitació d’aquesta mitgera, així com l’ús del color.
Teodora Todoranova, Nino Mgeladze | ES
|
|
|
| 6. Gràcia (Jardins Caterina Albert) |
|
|
Els jardins Caterina Albert de Gràcia comptaran amb una nova façana gràcies a un projecte ambiciós que reinterpreta les galeries típiques de l’Eixample, amb una estructura lleugera que incorpora solucions per al confort climàtic (es millora la il·luminació i la ventilació natural) i la privacitat, amb persianes de futes enrotllables amb guies. El jurat ha valorat l’elegància d’aquest projecte, i com el joc de llums i ombres de les persianes confereixen a la façana composicions diferents en funció del moment de dia.
Óscar Segovia Castillo
Alan Ferrando Shearer
Iván Lozano Benéitez | ES
|
|
|
|
|
|
|
| 7. Horta-Guinardó (Pantà de Tremp) |
|
|
Aquesta proposta recupera tècniques constructives tradicionals per donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència energètica i sostenibilitat. El mur, de gran inèrcia tèrmica, està format per blocs de terra sostinguts per una estructura metàl·lica i revestits amb arrebossat de terra. Les finestres, de fusta i gran format, s’encasten en aquest mur i emmarquen el paisatge. També es promou el creixement de plantes enfiladisses amb tubs d’acer inoxidable, així com la nidificació d’aus protegides gràcies a petites estructures de fusta. El jurat va valorar molt positivament l’originalitat constructiva, així com la flexibilitat per obrir finestres mantenint el disseny original.
Renato Righi, Pedro Escoriza Torralbo | IT
|
|
|
| 8. Nou Barris (Placeta de Charlot) |
|
|
Inspirada en els antics safareigs de Nou Barris, aquesta proposta se centra en l’espai de transició entre la vida domèstica i la vida a la plaça, és a dir, entre allò privat i públic. Ho fa creant diverses capes a l’edifici: una base ceràmica que dona continuïtat urbana, una estructura metàl·lica que conté els balcons, les cordes que guien les plantes enfiladisses, i una superfície de panells solars a la part superior de la façana. El jurat valora la funcionalitat d’aquesta intervenció arquitectònica i la seva perfecta adaptació al context.
Diego Costanzo, Agustina Coulleri | AR
|
|
|
|
|
|
|
| 9. Sant Andreu (Placeta de Grau) |
|
|
Plantejar un model operatiu per a tots els futurs habitants de la ciutat, no només els humans. Aquest és el plantejament d’una proposta que a través de la textura i la materialitat vol explicar un relat. Una superfície topogràfica viva -que acull vegetació enfiladissa i petits forats per a insectes pol·linitzadors- cobreix la planta baixa i la primera planta de l’edifici, mentre que als nivells superiors els blocs ceràmics es col·loquen de costat creant gelosies que permeten la ventilació i el pas filtrat de la llum, deixant buits per a nius d’ocells i refugi de ratpenats. A banda d’aquest tractament de les textures tan original, el jurat va destacar la flexibilitat mostrada a l’hora de configurar les finestres i el seu respecte per la vida animal.
Dániel Hartvig, Dávid Kálna | HU
|
|
|
| 10. Sant Martí (Parc de la Sagrera) |
|
|
Aquesta proposta parteix d’una estructura modular que permet convertir una mitgera en una façana que pot adaptar-se a les necessitats de cada habitatge. Aquest cos estructural incorpora les noves obertures, balcons, plaques fotovoltaiques i pantalles de paisatge que oculten els estenedors, solucions que integren funcions, socials, energètiques i també ambientals doncs inclou malles metàl·liques per a les plantes enfiladisses i elements que afavoreixen la biodiversitat local. El jurat va valorar la composició geomètrica del projecte, així com la seva flexibilitat, que permet treballar a petita escala i generar configuracions infinites mitjançant la verdor, les cortines i els panells solars.
Ralph Tomas Bravo Nieto | AR
amb Aldana G. Endeiza Nieto
|
|
|
|
|
|
L’EXPOSICIÓ ‘DE MITGERES A FAÇANES’
Com a avantsala de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, l’antic edifici de l’Editorial Gustavo Gili acull l’exposició De mitgeres a façanes. En aquesta mostra es presenten tant les propostes finalistes com les guanyadores del concurs internacional així com el desenvolupament posterior dels projectes guanyadors per formalitzar una nova façana en cadascuna de les mitgeres seleccionades prèviament. L’exposició es pot visitar gratuïtament fins al proper 14 de desembre, de dijous a diumenge.
|
|
|
|
|
|
