Heu vist mai un/a atleta velocista que entre esprint i esprint no disposi d'un necessari temps de recuperació? Doncs, això és el que passa a Bankia. Els nostres caps pensants creuen que poden posar una meta volant a cada cantó sense rebentar els corredors. Ens veuen com a conillets de Duracell, però som persones humanes, amb límits físics i mentals.

A BANKIA, els esprints comercials s’encadenen un amb l’altre sense solució de continuïtat o, fins i tot, se solapen! SOS, això és Can Pixa! A BANKIA, una mà no sap què fa l’altra? O ho fan aposta? Al final, sempre arribam allà mateix: els generals volen tenir TOTA la tropa SEMPRE en primera línia de foc. Volen un equip d’onze davanters, i això no pot ser. Resultat?: tota la plantilla traient el fetge per la boca. Per a què? Qui és que ha de quedar bé a la foto? Se sap quin és l’objectiu de tot això, a banda de la venda a ultrança, peti qui peti, i necessiti o no el client el producte que toca aquella setmana? Evidentment, d’ètica o deontologia, en aquesta manera de dirigir, no en veim ni la pols!

Per cert, la caiguda del PIB de les Illes és d'un 27%. Té gens de sentit demanar segons quins objectius (i, encara menys, "retos") en zones turístiques desertes, amb grans col·lectius de persones sense feina, que malden per posar un plat a taula? Vergonya, cavallers, vergonya!

Els comandaments intermedis no s’estan d’enviar correus (o fer-los enviar), fins i tot passades les vuit de la nit, en clara il·legalitat, per després, al matí següent, recordar-te que tens correus del dia anterior (traduït: “Ya estás tardando...”). També s’obliga els subordinats, per xat, a enviar la maneta amb el polze per amunt per deixar constància de la persecució implacable (traduït: “Te vigilo...”). S’han instaurat noves normes laborals a BANKIA i no ens hem entemut? Per a què són les eines informàtiques de BANKIA? Per impulsar la productivitat o per collar els treballadors, amb tant d’abusiu paternalisme? Fan ganes d'aixecar un dit, i no el polze!

Demanen productivitat a les totes, i mesuren les oficines per punts i els desproporcionats retos de café para todos, tot infringint contínuament les normes de no publicació de rànquings. Però, al mateix temps, omplen les agendes de tasques que no generen ni un mal punt, o sigui, tasques improductives, i que fins i tot són matèria dels correus il·legals que envien fora de jornada. Tot això, a banda del reporting que els comandaments demanden puntualment a final de la jornada laboral (teòrica), cosa que no és que sigui improductiva, sinó que atempta contra la producció!

Per justificar-se, els generals escampen que exigeixen el mateix que s’exigeix a CaixaBank, però només conten allò que els convé. Per més que prediquin, tanmateix les dues entitats (els seus treballadors) no compten (encara) ni amb les mateixes eines ni amb els mateixos processos de negoci. Quan estiguem alineats EN TOT, aleshores hi podrà haver la mateixa presumpta exigència. Fet i fet, estam patint la mateixa situació que a les prèvies de la fusió entre BMN i BANKIA, quan aquesta va aplicar sense manies les seves (noves, en aquell moment) metodologies per establir comparacions prematures (sense donar temps a funcionar à la Bankia) i perjudicar clarament l’ocupació. Una estratègia que es podria repetir i davant la qual caldrà estar vigilants.