Entre les 10 estrenes absolutes que es presenten al festival, trobem les coproduccions i les peces resultants dels artistes residents de la temporada 2022/2023.
Artistes tan singulars com Óscar Bueno (Apoyatura), Leticia Skrycky (Las Lámparas) i Ça Marche (Ruido) presenten espectacles en els quals es proposa al públic treure capes i anar a l’essència.
La construcció i la destrucció de la identitat és un altre dels arguments pel qual transiten algunes peces. La Janet Novás, també des d’un terreny especulatiu, aborda a Proto (SN1806) la necessitat de dissoldre la seva identitat en diversos cossos per renéixer d’una manera més col·lectiva.
Una altra de les reflexions que comparteixen algunes de les artistes d’aquesta edició és la de repensar l’afectivitat de les relacions humanes. Els nous treballs de Las Huecas (Algo de amor) i de la Sònia Gómez (Calidoscòpica) parteixen d’una reflexió entorn de l’amistat en el món actual.
Amb un caràcter més irreverent i reivindicatiu, trobem una sèrie de peces fetes per creadores que, mitjançant la paraula, la música i l’humor busquen, des del feminisme, incitar a una rebel·lió enfront de la mirada que ens construeix i tracta de dictar-nos com hem de ser i què hem de fer. Parlem dels treballs de la Mariona Naudin (Song for the Bitch Witch Women), l’Alba Rihe (Gatzara), el duo Glòria Ribera i Gemma Polo (Llordes), i - tot i no ser una estrena- la peça de la Natalia Fernandes (El carnaval no es alegre).
|