Les circulars sindicals a BANKIA, especialment en els darrers temps, tendeixen a posar en pràctica allò del quién mea más largo. L’esport de penjar-se medalles a l’estil del Màgic Andreu està arribant a cotes màximes. Tot és disculpable, atesa la proximitat de la fusió juridicomercantil. A UOB, per ventura pel nostre feminisme, no hem sentit mai l’impuls de marcar territori. Això no vol dir que de vegades no haguem de sortir al pas de coses que llegim i que no acabam d’entendre. Començant per la més inversemblant, la convocatòria de la “I Assemblea Online de Trabajadores de Bankia”, per part d’un sindicat... en solitari! Una «Assemblea de treballadors», amb places limitades i prioritat per als seus afiliats? No pareix ver! Això que faran pot ser qualsevol cosa, però definitivament NO una Assemblea de treballadors, que hauria de ser convocada per TOTA la representació laboral de BANKIA. UOB defensarem sempre el «solidaris i no solitaris», i no compartim que s’utilitzi el llenguatge per pervertir d’aquesta manera l’Estatut dels Treballadors. D’altra banda, sense arribar a aquests extrems, hem de comentar també els esforços «en solitari a BMN», diuen, d’un altre sindicat per veure reconeguda l’antiguitat dels contractes anteriors. Volem recordar només dues coses: primera, que a partir d’un determinat moment, punt d’inflexió a les relacions laborals a BMN, aquest sindicat va passar a compartir lluita amb UOB i CGT, a la trinxera de la dignitat; i segona, que essent el sindicat majoritari a BANKIA (no ho era a BMN), només ens ha costat tres anys assolir el reconeixement de l’experiència. En tot cas, la plantilla i UOB celebram el reconeixement de l’antiguitat per contractes anteriors, qüestió que ha figurat en els nostres darrers programes electorals, però que tenia un handicap gros: s’havia de demandar individualment i judicialment, i arriscar-se a una sentència incerta. Amb l’acord laboral de 15.07.2020 a BANKIA, s’aconsegueix finalment una reparació col·lectiva de justícia, en forma d’increment de dies efectius treballats per un nombrós grup de treballadors en actiu, en un moment especialment delicat de la vida laboral. |