Els companys del SIB de CaixaBank, en el seu darrer comunicat, apunten que circula una segona plaga, a més de la del Coronavirus, i és l’esgotament de la plantilla. Idò, i només som a primers de febrer! En el cas de Bankia, constatam que anam a velocitat de creuer cap allà mateix (deuen ser les famoses sinergies?), degut a la insana pretensió directiva de comanar esprints sense miraments, i a la vegada, demanar moltes altres feines. Com quedam? Si volen demanar UN esprint, que ho facin, però el que no és normal és demanar quaranta coses que han d’estar fetes per ahir i, a més a més, un parell o tres d’esprints. Tot a la vegada, no pot ser!
La pressió comercial amb què la direcció ha volgut començar l’any no durà enlloc que no sigui a arrencada de cavall i arribada d’ase, perquè la plantilla en algun moment no podrà pus. Què volen? Incentivar les baixes voluntàries per al proper ERO, a raó de més burnouts? Pregam als DZs que moderin la pressió exercida cap als subordinats. No trobam normal, per exemple, enviar mitja dotzena de correus de seguiment de producció... en dues hores! Què és això, una espècie de Carrusel Deportivo, minuto y resultado? Una de les competències a valorar, recordam, és: «¿Mantiene una actitud constructiva ante las dificultades o situaciones de alta exigencia, sin traspasar presión innecesaria hacia su entorno (propio equipo, otros equipos, compañeros, clientes, etc.)?». Per cert, ara resultarà que hi ha pressió necessària?
Amb tot això, no és d’estranyar que el registre horari a 31 de desembre (pendent encara de facilitar als sindicats!) hagi produït unes diferències extraordinàries, per damunt de les 1680 hores anuals (jornada de Conveni Col·lectiu). Sobre les hores de demés, una reflexió important que tothom ha de fer és que si la plantilla, PER NORMA, DE MANERA ORDINÀRIA, fa més hores de les pactades com a jornada, SOBRARAN MÉS TREBALLADORS a l’hora de fer la reestructuració. I això serà així independentment del registre de les hores, amb l’agreujant que, sense un registre horari que reflecteixi la realitat tal com és, els sindicats no podrem defensar amb força els llocs de treball! Són faves comptades.
--
Advertiment: dur un registre horari que sigui fidel reflex de la realitat és un DEURE laboral de cada treballador.
|