• El creador Pau Masaló estrena al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa 'Un Cotxe', una proposta que aborda la relació amb el cotxe de la seva infantesa, un Renault 21 Nevada, des del punt de vista personal, però també entenent-lo com a símbol dels canvis socioeconòmics dels anys 80 i 90.

• A escena, tres intèrprets no professionals: el mateix Masaló i els seus pares.

• La peça, que reflexiona al voltant de la fi del petroli des de les arts escèniques, es podrà veure de l'11 al 22 de febrer.

• L'espectacle forma part de 'Farewell, Petroleum!', una recerca artística sobre el canvi de paradigma energpetic iniciada la temporada 2022/2023 al Teatre Lliure.

• L'últim espectacle de Masaló, Ciutat Dormitori, va guanyar el Premi MAX 2024 al millor espectacle de carrer, el Premi de la Crítica 2021 a l’espectacle d’Arts de Carrer i el Premi El Temps de les Arts d'arts escèniques 2022.
  

Un cotxe és un diàleg entre un creador d’arts escèniques i un Renault 21. És un encontre entre dos vells amics en hores baixes. L’R21 representa el paradís perdut de la infància del creador però, al mateix temps, és una icona del creixement econòmic de finals dels vuitanta i principis dels noranta i un clar exemple que el vehicle de combustió d’ús particular ha configurat l’imaginari social i econòmic des de mitjans del segle XX.

Projecte guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín.

Barcelona, 29 de gener de 2026.- Després de dues primeres mostres de procés que abordaven el canvi de paradigma energètic al món actual des d’una mirada més al·legòrica i irònica —Una festa i Un comiat, amb les motos com a protagonistes—, el creador Pau Masaló estrena l'11 de febrer al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa Un cotxe, un espectacle que se situa ara en un terreny més íntim i personal, convertint la memòria familiar en un espai de reflexió col·lectiva.

El punt de partida de la peça és aparentment senzill: la relació amb el cotxe familiar. En aquest cas, un Renault 21 Nevada, el vehicle amb què la seva família va recórrer Europa durant els anys vuitanta i noranta, sempre de càmping, sempre amb la promesa implícita d’un futur millor. A partir d’aquest record, l’espectacle traça un recorregut que va molt més enllà de la nostàlgia individual per interrogar una època marcada per la confiança en el progrés, l’ascens social i el relat socialdemòcrata que va tenir en l'any 1992 el seu moment culminant d’entusiasme col·lectiu.

Un cotxe és una experiència escènica que juga obertament amb la fragilitat i la imperfecció. A escena hi apareixen el creador i els seus pares, que no són actors, ni intèrprets professionals. Aquesta decisió, lluny de ser anecdòtica, forma part del nucli conceptual de la peça: posar les cartes sobre la taula, assumir el pas del temps i mirar de fer front a tot allò que ha canviat —en les persones, en les expectatives i en el món— al llarg de tres dècades.

L’espectacle s’articula com un viatge emocional que comença amb una evocació de la infantesa i del desig d’encaixar en un model adult associat al cotxe com a possibilitat d’ascens social, a la responsabilitat i a la masculinitat. A través de fotografies familiars, relats de viatges i la recreació d’un sopar de càmping viscut com el cim de la plenitud familiar, la peça construeix un relat que posa en crisi el mite d’aquell futur promès. I ho fa sense caure en la caricatura, sinó assumint el fracàs compartit del sistema i amb la necessitat de repensar col·lectivament noves formes d’organitzar-nos i d’imaginar el futur.

Amb Un cotxe, la Fundació Joan Brossa presenta una proposta que connecta autobiografia, memòria política i experimentació escènica, i que convida l’espectador a participar d’un ritual contemporani: acomiadar un món que s’acaba per poder imaginar, plegats, què pot venir després.